lunes, 4 de agosto de 2014

MONTSENY




La setmana passada m'en vaig anar amb els nens un parell de nits a un càmping del Montseny, concretament a les "Les Piscines del Montseny". La veritat és que en la pàgina web es veia molt maco però res a veure amb la realitat. Ens vam trobar amb un càmping que només arribar ja era depriment. La recepció és també la barra del bar; igual t'estan preparant un entrepà o un cafè que et fan una reserva per telèfon o et recullen les dades per fer l'entrada. En els tres dies que vam estar no van netejar els lavabos ni van buidar les galledes de les escombraries (faltava personal). Les instal·lacions són super velles i estan molt malament sobre tot els lavabos, els rentaplats (penosos) i una mena de vestidors que hi ha a la piscina que fan por. L'únic positiu que puc dir del lloc és que la piscina és fantàstica pels nens a part que està neta i, que l'entorn és meravellós encara que això no és mèrit del càmping (les muntanyes, el riu, la natura en general). A més cobren la piscina a part de l'estada i per dies. Tot això ho dic perquè ja ens hem trobat en més d'una ocasió amb càmpings que s'aprofiten de l'entorn per no invertir res en les instal·lacions i cobrar com si fos un càmping de categoria.

Fotos del càmping












Be, tornant al viatge i independentment d'això anterior, vam estar molt bé perquè els temps va acompanyar per estar molta estona a la piscina i vam aprofitar per veure el poble de Montseny i visitar Santa Maria de Palautordera.

Montseny és un poble petit però molt acollidor. Té una oficina de turisme, una botiga a l'entrada que ven de tot i una fleca que posa que és artesana encara que jo tinc els meus dubtes. 



Santa Maria de Palautordera és un poble gran. Aquí vam estar en una placeta menjant un gelat i després vam estar passejant per un parc que hi ha molt xulo (Parc del Regissol)










Com quasi sempre que s'hi va a la muntanya, a les nits, les temperatures baixen bastant i la primera nit vam passar una mica de fred encara que portàvem roba. He de dir que la tenda que porto quan vaig sola amb els nens és molt vella i que és probable que ja no aïlli .

VALL D´ARAN



El passat octubre vam estar el meu marit i jo a la Vall D'Aran. Va ser un regal d'ell pel meu 41è aniversari i la veritat és que em va encantar perquè va ser el primer viatge que vam fer junts. Va reservar inclús al mateix hotelet al que ens vam allotjar anys enrere (encara que actualment no té el mateix aspecte però continua amb els mateixos amos).

Va ser un camí llarg (unes 3h) però valia la pena. Em va deixar conduir tot el cap de setmana perquè sap que m'agrada i que em posa molt nerviosa quan condueix un altre i perquè era el meu cap de setmana (això és cosa d'ell, no meva. Jijiji).


Imatges de Vielha















Només arribar vam anar a l'hotel que es diu El Ciervo i es troba al centre de Vielha. Està totalment canviat però han protegit aquell caire acollidor que ens va captivar la primera vegada que hi vam anar. Vam deixar les coses a l'habitació i vam anar a dinar. He de dir que el meu marit va pensar en tot i va escollir una habitació amb hidromassatge perquè a casa no tenim banyera i sap de sobres que m'encanta posar-me a remull sempre que puc.


Imatges de l´hotel:










Anàvem una mica perduts per dinar i era bastant tard així que vam optar per un entrepà (que no va estar gens malament per qualitat i preu i de pas vam veure a Pau Donés recollint la seva filla a l'escola). El lloc es diu "Bocadillos Casa Luis" i es troba a l'avinguda principal (Avinguda Deth Pas d'Arró) anant del centre cap a Betren a l'esquerra.

Després vam donar un volt i vam a arribar fins a Betren que és una zona residencial que hi ha a la sortida de Vielha i que és molt bonica. És tranquil·la i té unes cases super maques. Us penjo unes fotos.























En arribar a l'habitació jo estava disposada a ficar-me de cap a la banyera i gaudir de l'hidromassatge, però quina va ser la meva decepció quan vaig poder comprovar que les bombolles estaven espatllades. L'endemà li vam comentar a la mestressa i ens van caviar d'habitació sense cap objecció. Aquesta nit vam decidir sopar una amanida de Mercadona a l'hotel i sortir a fer una cerveseta pel poble.

El segon dia vam començar a fer turisme després d'un esmorzar "tremendo" a l'hotel. Vam preguntar a la recepció llocs per visitar i ens van recomanar uns quants (excloent els que ja havíem vist anys anteriors).

Vam decidir començar per un parell de salts d'aigua bastant macos: Artiga de Lin i Sauth deth Pish.


Artiga de Lin






Sauth deth Pish 
 









Vam continuar per Luchon, encara que pel camí vam parar en un cementiri en Es Bòrdes.



  








Luchon a principis del segle XX va ser un paradís d'hivern per als rics de l'època del sud de França i els catalans del nord. Les seves pistes d'esquí i les aigües termals el feien un lloc privilegiat a la zona. És per això que en aquella època va créixer molt econòmica i estructuralment. Però ara té moltes d'aquelles "mansions" buides. Ha perdut el caire luxós i és més aviat una ciutat decadent, encara que té el seu encant. He de dir que a mi em va agradar molt i que em fa molta pena que hi hagi tantes edificacions buides.











Se'ns va fer l'hora de dinar i vam decidir sortir de Luchon, ja que no ens agradava el que hi havia.

Trobar un lloc per dinar va ser tota una aventura. Tot estava molt car i els llocs que anys enrere ens van agradar havien canviat d'amo i estaven explotats cap al turisme francès. Vam intentar trobar un lloc de menjar casolà català per alguns poblets (Canejan, Les,...) però sense recomanacions i amb els preus tan elevats ens feia por arriscar-nos.
Com que ja es feia tard vam parar a Bossost, que la veritat és com el Lloret de muntanya i buscant vam trobar un lloc per fer un entrepà (un altre cop) encara que aquest no era un entrepà qualsevol, era la mare dels entrepans. El lloc es diu "La trastienda".




A la tarda vam decidir tornar a l'hotel, descansar i aprofitar la banyera que sí que funcionava i sortir a sopar a algun lloc recomanat per no haver de menjar un altre cop a lo cutre.
Vam sopar al restaurant amb el qual l'hotel tenia un acord i la veritat és que va estar molt bé. Menjar típic català d'aquella zona i molt bé la rel·lació qualitat-preu.

L'endemà després de fer un súper esmorzar un altre cop, havíem de deixar l'hotel. Les opcions eren fer més turisme o tornar un altre cap de setmana amb els nens i fer-ho amb ells. Ens vam decidir per la segona opció.

He de dir que va un cap de setmana rodó i de moment el millor regal d'aniversari que m'han fet.